21-22/11/2015 - BARCELONA, SÍ SENYOR – CMC POBLENOU

BARCELONA, SÍ SENYOR – CENTRE MORAL I CULTURA DEL POBLENOU – Un musical sobre la història de Barcelona, amb música en directe (que ja ho voldrien molts teatres del circuit professional), veus en directe, ball... i tot fer per gent aficionada que ho ha muntat durant uns quants mesos, aprofitant les hores «vagueroses» de les nits i els caps de setmana. Gent que fa teatre perquè li agrada el teatre. Literalment, per amor a l'art. Un text potser una mica massa llarg i carregat de dades que,en alguns moments, llastra el ritme del música. És potser l'única punt negatiu d'un espectacle que connecta amb el públic des del primer moment. La música és ben variada, i ens ofereix des d'un rock, a un vals, a un xarleston... de la mateixa manera que es fa un repàs de la història de la ciutat comtal, sembla que també es faci un repàs de la història de la música popular. Algunes cançons ens recorden molt altres creacions que ja hem sentit abans, però això no treu cap mèrit. Les coreografies són senzilles però compleixen el seu objectiu. Els ballarins no són professionals. Ho sabem i no esperem que actuïn com a professionals, però ens sorprenen perquè mostren un gran nivell. Les tres cantants i els quatre Barna Boys ofereixen actuacions de gran qualitat. En directe. L'escenografia barreja elements físics i projeccions en una pantalla, que ens ajuden a seguir el fil de la història. Una escenografia aparentment senzilla, però que no amaga que al darrere hi ha una gran tasca de l'equip que l'ha construïda. El vestuari és també molt acurat. Passem de la Barcino romana a la Barcelona actual i el vestuari no desentona en cap moment. Un espectacle complet que, potser, es fa una mica llarg per un text que podria ser més lleuger i, de vegades, per la duplicitat en tractar un moment de la història, amb el text i una cançó de referència. Però això no és res si ens fixem en una introducció divertida feta per Amilcar Barca, un banc de vells que «si no fós...», un Paral•lel ple de vida... i un seguit de personatges entranyables que ens fan sentir que som a casa, de veritat. El món del teatre ha d'estar agraït, i mai no ho estarà prou, a tota aquesta gent, com la gent del CMC, que porten endavant projectes teatrals (més grans o més petits), només pel gust de fer-ho, i transmeten la passió pel teatre, no només quan són dalt de l'escenari, sinó també, en aquells moments que els dediquen a assajar i assajar, robant hores a la son, a la família, als amics.