2014/10/24 - PENSAMENTS SECRETS – SALA MUNTANER

PENSAMENTS SECRETS – SALA MUNTANER 24/10/14

Sóc una mala espectadora de teatre, ho haig de reconèixer, perquè per a mi no hi ha bon

teatre ni mal teatre. Per a mi, el teatre es divideix en dues categories: les obres que es van

una vegada, i les que s'han de veure més d'una vegada.

Pensaments secretes entra en la segona categoria. Quan et vaig preguntar des d'on es

veuria millor, tu em vas dir que es veu bé des de qualsevol lloc de la sala. I sí, és cert. Però

hi ha obres de teatre que tenen moltes subtilitats, i no es veuen igual si un està assegut a

la dreta, a l'esquerra, al centre, davant o darrere. L'obra sembla que és la mateixa, però

canvia. Amb Pensaments secrets passa això: ahir vaig veure una obra. Però n'estic segura

de què, si pogués venir un altre dia i seure en un lloc diferent, veuria una obra diferent.

El vestuari és molt correcte. Les espardenyes d’anar per casa de la Mercè Pons són per

donar-hi un premi. Amb un pressupost reduït, s’aconsegueix que els personatges quedin

retratats i les diferents situacions queden molt ben delimitades.

Només hi posaria un “però” i és una bajanada, suposo... en l’escena de la piscina, quan

tots dos van en barnús, a l’Àlex se li nota la marca dels mitjons que s’acaba de treure.

Dues solucions: uns mitjons que tinguin la goma més donada.... o bé un barnús més llarg.

L’escenografia, breu, minimalista. No cal més. Recolza el text però no hi interfereix. La

il·luminació molt ben treballada.