2014/12/28 - EDUARD II – TANTARANTANA

EDUARD II – TANTARANTANA 28/12/14

D'entrada, un text fantàstic. Un text que ens bufeteja contínuament i ens fa veure que el

poder, la lluita pel poder, l'amibició... tot això, no ha canviat gens en segles. Cosa que no

deixa en massa bn lloc a les persones.

Els actors, correctes. Es nota el treball i es nota l'entrega.

L'escenografia i el vestuari recolzen molt el text i ens el fan viure d'una manera diferent:

ens traslladen les lluites de poder d'un palau a les baralles d'un pati d'escola. Al capdavall,

tot són baralles.

La direcció fluixa. Ens alguns casos les escenes es succeeixen sense pausa, i es dilueixen les

unes amb les altres, confonent i barrejant la història. Els actors no surten mai d'escena,

cosa que pot ser un element molt valuós. Però en aquest cas, distorsiona, perquè els

actors actuen en totes les escenes, fins i tot en aquelles on no hi haurien de ser. I la

barreja crea massa punts de fuga que distreuen.

Per altra banda, als actors se'ls demana que siguin alhora uns preadolescents que es

barallen i uns adults que lluiten pel poder. Al final, un no sap què està veient: el pati d'una

escola? Una intriga als passadissos de palau? No hi ha una clara diferenciació entre els rols

en els diferents moments.

Per trencar el ritme, es fan uns comunicats que relacionen l'actualitat política amb el text.

Tot i que estan molt ben buscats... són necessaris?

Per tant: un text brillant que una mala direcció desllueix. Llàstima