2014/09/27 - SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU. CMC POBLENOU

SOMNI D’UNA  NIT D’ESTIU. CMC POBLENOU 27/09/2014

Grans actors. Tot i ser amateurs, aficionats, es nota molt el nivell.  També es nota que

alguns dels actors que hi surten, i el director, són professionals del teatre, que han

estudiat e l’Institut del Teatre o alguna escola de teatre amb cara i ulls. Es nota de veritat.

En la forma d’actuar, en la forma de moure’s, de parlar... i en l’exigència als altres. Així que

són amateurs, però amateurs que hi dediquen hores, i que s’ho prenen molt seriosament,

que saben el que volen i saben que volen oferir un muntatge amb qualitat. Si no, no ho

fan.

Els decorats estaven bé. Correctes. Aquí és on es nota que és una producció casolana i no

demanarem el mateix que a un teatre comercial, ni als grans teatres de BCN. No ho farem.

No tenen el mateix pressupost. I em pregunto què farien tots aquests teatres amb

pressupostos tan ajustats. Perquè s’ha de reconèixer que els decorats del Centre són molt

correctes i, en alguns casos, espectaculars. Què és el que tenen? Doncs molta gent que hi

posa hores voluntàriament i moltes ganes. Que això no és el que li demanaré a la gent que

treballa en un teatre, perquè els que treballen ho fan per un sou i amb un pressupost. Els

del Centre ho fan voluntàriament i no és el mateix. A un que treballa per un sou se li pot

demanar que faci més hores, però cal que se’l compensi. La gent que ho fa

voluntàriament, hi dedica les hores que pot (que acostumen a ser moltes)... però no cobra

res a canvi. No li demanaré a un treballador que faci més del que ha de fer pel sou que li

paguen, i menys ara que els sous es van reduint i no hi ha cap compensació.

La qualitat de les cançons i de la música també és molt bona. Es nota que, al Centre, hi ha

una escola de música. Es nota que la responsable de la veu a l’obra és una professional del

tema.

Aquests actors i directors, aquesta professional de la veu, i d’altres, són gent que van

créixer al Centre i allà van poder començar a fer el que estan fent ara... col·laborar de

forma altruista és una manera de tornar els anys que el Centre va invertir en ells, suposo.

És una manera d’agrair-ho.

On va fallar l’obra? En els balls. Tot i que el Centre té una escola de ball, això no es va

veure sobre l’escenari. Les coreografies es veien molt pobres... i l’execució molt justa. Es

podien haver estalviat els balls? Jo em penso que sí.

El text era molt bonic. Shakespeare no decep mai. Ni que sigui una comèdia lleugera.

Shakespeare sempre val la pena.

Em va fer recordar un monòleg del Manel Barceló que es deia “Els Dolents”... explicava

que Oberon i Puck van ser els primers camells que apareixen en una obra de teatre, que

trafiquen amb “herba” i tothom ho troba tan normal... i jo veia l’obra i pensava que en

Manel Barceló, en aquell monòleg, tenia tota la raó. Un gran monòleg. Una lliçó de teatre.

Recordo que vaig pensar que, anar a veure’l, havia de ser obligat per als estudiants de

teatre... en una hora interpretava ell sol uns quants personatges. I  ho feia sense res,

només amb l’expressió del cos, la veu, la cara, les mans... no li calia vestuari ni atrezzo. I

passava d’un personatge a l’altre sense més ni més. Va ser al·lucinant.