201/01/19 - UN JETA, DOS JEFES – VICTORIA
UN JETA, DOS JEFES – VICTORIA 19/01/2014
Un muntatge àgil sobre un text de Goldoni que dóna molt de joc.
Adaptar el text a l’actualitat...feia falta? Potser algú va pensar que, si es deixava l’ambient
de Commedia dell’Arte, no tindria tant d’èxit. Potser sí. Però en alguns moments,
semblava que el text i el vestuari no encaixaven. No acabava d’estar ben lligat. Tot i que el
vesturari, amb reminiscències dels anys 60, era molt bonic i molt ben aconseguit.
Els actors entren molt bé en els seus personatges i hi ha gags que són imprescindibles (el
cambrer servint el sopar, per exemple). Arlequí, o el criat, realment treballa molt bé. No
només en els moments en què ha de seguir el text, sinó també, quan ha d'improvisar.
També cal felicitar la noia que fa el paper d'una persona del públic a qui fan pujar a
escena. Realment sembla que sigui algú del públic a qui han fet pujar per participar de
l'obra.
L'escenografia exagerada.. potser massa, amb un punt de còmic i de graffiti.. En alguns
moments semblava que ofegava l'acció i que els decorats queien damunt dels actors.
Deixava l'espai central lliure i permetia el joc de portes de la comèdia. Però era massa
cridanera.
La música va ser el millor de tot. Per començar, música en directe amb un quartet que
rebia el públic segons anava entrant. Un quartet amb moltíssima qualitat. Tres músics i
una cantant (que de vegades també tocava la guitarra), amb molt de talent. Entre acte i
acte, el quartet sortia a amenitzar l'estona, i realment va estar molt bé. En algunes de les
intervencions van anar apareixent els actors, com si fossin un membre més del quartet. La
idea és bona, però potser no calia: el quartet, per si sol, tenia molta qualitat i categoria.
No els calia cap afegit.
Per passar una molt bona estona. Riure molt i sortir content. I no cal pensar-hi més.
Va ser una obra amb força èxit. Però penso que és més per la publicitat que se'n va fer
que per la qualitat del muntatge. Hi ha obres que van de boca a orella amb un "encara no
ho has vist?" que no s'entén bé per què tenen tant d'èxit. Potser perquè és una comèdia,
per riure, per riure molt, per oblidar el que hi ha fora del teatre. Potser per això...
Un muntatge àgil sobre un text de Goldoni que dóna molt de joc.
Adaptar el text a l’actualitat...feia falta? Potser algú va pensar que, si es deixava l’ambient
de Commedia dell’Arte, no tindria tant d’èxit. Potser sí. Però en alguns moments,
semblava que el text i el vestuari no encaixaven. No acabava d’estar ben lligat. Tot i que el
vesturari, amb reminiscències dels anys 60, era molt bonic i molt ben aconseguit.
Els actors entren molt bé en els seus personatges i hi ha gags que són imprescindibles (el
cambrer servint el sopar, per exemple). Arlequí, o el criat, realment treballa molt bé. No
només en els moments en què ha de seguir el text, sinó també, quan ha d'improvisar.
També cal felicitar la noia que fa el paper d'una persona del públic a qui fan pujar a
escena. Realment sembla que sigui algú del públic a qui han fet pujar per participar de
l'obra.
L'escenografia exagerada.. potser massa, amb un punt de còmic i de graffiti.. En alguns
moments semblava que ofegava l'acció i que els decorats queien damunt dels actors.
Deixava l'espai central lliure i permetia el joc de portes de la comèdia. Però era massa
cridanera.
La música va ser el millor de tot. Per començar, música en directe amb un quartet que
rebia el públic segons anava entrant. Un quartet amb moltíssima qualitat. Tres músics i
una cantant (que de vegades també tocava la guitarra), amb molt de talent. Entre acte i
acte, el quartet sortia a amenitzar l'estona, i realment va estar molt bé. En algunes de les
intervencions van anar apareixent els actors, com si fossin un membre més del quartet. La
idea és bona, però potser no calia: el quartet, per si sol, tenia molta qualitat i categoria.
No els calia cap afegit.
Per passar una molt bona estona. Riure molt i sortir content. I no cal pensar-hi més.
Va ser una obra amb força èxit. Però penso que és més per la publicitat que se'n va fer
que per la qualitat del muntatge. Hi ha obres que van de boca a orella amb un "encara no
ho has vist?" que no s'entén bé per què tenen tant d'èxit. Potser perquè és una comèdia,
per riure, per riure molt, per oblidar el que hi ha fora del teatre. Potser per això...
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.