2013/11/17 - RÈQUIEM PER A SALVADOR ESPRIU – TNC

RÈQUIEM PER A SALVADOR ESPRIU – TNC 17/11/13

Un rèquiem que era preciós. Uns versos tan bonics. A qui se li va acudir posar-ho tot junt?

Per separat haurien lluït molt més tant el rèquiem com els versos d'Espriu.

Escenografia: impressionant. Tanta gent damunt l'escenari. No se hi hauria pensat que n'hi

cap tanta!!! Molt ben posats tots, els cors a dalt, els músics a baix i al davant els cantants i

en JMFlotats i el director.

Però es veia tot massa amuntegat. Semblava que els músics no hi cabien. Els arquets dels

violins s'enlairaven molt amunt, sempre en vertical, perquè en horitzontal hauria estat

impossible tocar. Molta verticalitat. Donava sensació d'ofec. No sé si era més un

espectacle per a l'Auditori...

I molt fosc. La il·luminació era trista. Suposo que en concerts amb corals no poden posar

una il·luminació massa blanca perquè podria enlluernar els cantaires o els músics i no

veurien les partitures. Però he anat a molts conerts amb corals i mai no havia estat en un

concert on la llum fós tan apagada. Potser perquè era un rèquiem... i el director va pensar

que un rèquiem demana una llum trista. Però fa anys vaig anar a escoltar el rèquiem de

Mozart a l'Auditori, i en cap moment la il·luminació va ser trista.

El vestuari també era fosc. De vegades penso que era perquè un rèquiem no deixa de ser

una missa de funeral i tothom hauria d'anar de dol. Però allò era un concert.

Tot plegat, massa fosc.

Sort que la música era fantàstica i els poemes i el recitat també. Però, i insisteixo, per

separat haurien estat molt millor. MOLT MILLOR.

Per cert, que els cantants i en JMFlotats anaven de frac i jo, quan veig un frac, no puc

evitar pensar en Gerald Durrell i el seu llibre "la meva família i altres animals" on tenen

una trobada amb un metge grec que porta frac.... i per dins, sempre se m'escapa el riure,

perquè el metge sempre porta una pitrera de xarol que crida com grill "cric-cric-cric"... i

quan veig algú vestit amb frac em ve a la memòria aquest "cric-cric"... el cervell, de

vegades, fa jugades d'aquestes. ... em vaig relaxar perquè em vaig concentrar en com

respiraven els cantants, pausats, i en JMFlotats, que em queia just al davant. Per cert, ara

que en parlo; el Rèquiem va estar bé. Bé i prou.

A veure. La música va ser fantàstica. Els cantants fantàstics. Els cors també. I per l'altra

costat, en JMFlotats recitant... també excel·lent.... però tot junt em va semblar forçat.

Potser hauria estat millor fer un concert només amb el Requiem i un recital amb poemes

de Salvador Espriu un altre dia. Per separat. No em va semblar la mllor manera de toranr

de JMFlotats al TNC.