2014/10/16 - LA GENT MOLESTA – TEATRE GAUDÍ
LA GENT MOLESTA – TEATRE GAUDÍ 16/10/14
Obra coral. Una assemblea de veïns en un barri qualsevol.
Bon ritme de l'obra fins als 15-20 darrers minuts, on allarguen massa el desenllaç. Aquest
tros el podrien escurçar una mica.I és una llàstima, perquè fins aleshores l'obra s'havia
desenvolupat molt bé, sense encallar-se.
El problema de les comèdies corals (encara que siguin comèdies negres) és que els actors
han d'estar molt ben controlats o hi ha el perill que es deixin anar massa... i això és el que
va passar sovint. Tot i que els estereotips estan molt ben definits, a estones es veien
sobreactuats, especialment el protagonista... que hi havia moments que no se sabia ben
bé si tenia por, si estava eufòric o és que tenia fogots menopàusics.
El text està foça bé i dóna aparença de normalitat a situacions que són extremes.
L'argument no és nou, a mi em va donar la sensació de déjà vu... per exemple, el bloc de
pisos on vivia en John Lennon, alguna pel·lícula claustrofòbica i, fins i tot, aquelles sèries
de T5 (La que se avecina i Aquí no hay quien viva).
Es fa participar el públic uns quants cops. Ho vaig trobar força encertat, perquè el públic
forma part de l'assemblea de veïns, des d'abans d'entrar a la platea. I la participació del
públic està molt ben conduïda.
Escenografia, bé. Il·luminació, bé. Atrezzo, bé. Vestuari, molt bé: identifica cada
personatge visualment amb un cop d'ull.
Direcció... doncs això, que els actors, de vegades, es passen de voltes. Caldria lligar-los una
mica més curt.
Obra coral. Una assemblea de veïns en un barri qualsevol.
Bon ritme de l'obra fins als 15-20 darrers minuts, on allarguen massa el desenllaç. Aquest
tros el podrien escurçar una mica.I és una llàstima, perquè fins aleshores l'obra s'havia
desenvolupat molt bé, sense encallar-se.
El problema de les comèdies corals (encara que siguin comèdies negres) és que els actors
han d'estar molt ben controlats o hi ha el perill que es deixin anar massa... i això és el que
va passar sovint. Tot i que els estereotips estan molt ben definits, a estones es veien
sobreactuats, especialment el protagonista... que hi havia moments que no se sabia ben
bé si tenia por, si estava eufòric o és que tenia fogots menopàusics.
El text està foça bé i dóna aparença de normalitat a situacions que són extremes.
L'argument no és nou, a mi em va donar la sensació de déjà vu... per exemple, el bloc de
pisos on vivia en John Lennon, alguna pel·lícula claustrofòbica i, fins i tot, aquelles sèries
de T5 (La que se avecina i Aquí no hay quien viva).
Es fa participar el públic uns quants cops. Ho vaig trobar força encertat, perquè el públic
forma part de l'assemblea de veïns, des d'abans d'entrar a la platea. I la participació del
públic està molt ben conduïda.
Escenografia, bé. Il·luminació, bé. Atrezzo, bé. Vestuari, molt bé: identifica cada
personatge visualment amb un cop d'ull.
Direcció... doncs això, que els actors, de vegades, es passen de voltes. Caldria lligar-los una
mica més curt.
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.