2016/10/24-25-26 i 2016/11/05-06 12 homes sense pietat - L'Harmonia Fabra i Coats - Teatre pels Descosits @teatredscosits #12homes #12angryman #lharmonia #fabraicoats
12 HOMES SENSE PIETAT – TEATRE PELS DESCOSITS – 24-25-26/10 I 5-6/11/2016
Un jurat de dotze homes es reclou en una habitació per deliberar. Han de decidir si un noi jove ha matat el seu pare d’una ganivetada. Les proves semblen aclaparadores i tots semblen convençuts de la culpabilitat del noi… i es fa la primera votació. Cal que hi hagi unanimitat per enviar el noi a la cadira elèctrica. Els dotze homes voten. 11 vots el declaren culpable. 1 vot el declara no culpable. I aquest és el punt de partida. El jurat que ha votat no culpable no ho té clar. Malgrat les proves, malgrat que sembla que tot és molt evident... ell té un dubte. I si té un dubte, no pot votar a favor de la mort del noi.
Aquest home haurà de convèncer els altres onze jurats de què no poden condemnar el noi, si hi ha un dubte. O seran els 11 jurats qui el convenceran a ell de què és culpable?
Tony López, Jordi Casany, Valan Álvarez, Alfons Marente, Roman Zabal, Manel Millans, Toni Navarro, Manel Gisbert, Albert Pedemonte, Albert Fernández, Paulo Miranda, Òscar Estany i Daniel Guisado són els dotze membres del jurat. Dotze homes ben diferents. L’autor va saber donar a cadascun una personalitat molt marcada, que es mostra en la seva forma de parlar, els sentiments que mostra, l’actitud... la direcció de l’obra ha estat encertada i ha sabut que cada actor s’identifiqui amb el seu personatge.
La posada en escena, amb el públic a banda i banda, fa que ens sentim part del jurat... com si hi poguéssim dir la nostra, preguntar i participar de la deliberació. Per mostrar escenes exteriors, es fan servir projeccions a les parets, enfosquint la sala. Una forma molt interessant d’allunyar-nos del que està passant davant nostre i prendre una mica de distància... per tornar a la sala tan bon punt s’obren els llums.
12 homes sense pietat és una molt bona producció del Teatre pels Descosits. Encara que els actors siguin amateurs, la interpretació és fantàstica. No hi ha ni exageracions ni histrionisme. La naturalitat és marca de l’obra.
Aquí en teniu un tastet...
https://www.youtube.com/watch?v=Lu_YgzPtkiA
12 homes sense pietat. Un text molt ben construït que ens deixa ben retratats a tots. Un text basat en la psicologia del personatge que furga en els nostres sentiments, en la nostra consciència i ens fa replantejar el que és just i el que no ho és.
12 homes sense pietat, del Teatre pels Descosits és un muntatge que cal anar a veure. Us sorprendrà molt gratament. Barcelona és una ciutat amb grans teatres i grans produccions. No us deixeu enganyar: al pot petit, hi ha la bona confitura. I us asseguro que 12 homes sense pietat és confitura de la bona... boníssima!
Un jurat de dotze homes es reclou en una habitació per deliberar. Han de decidir si un noi jove ha matat el seu pare d’una ganivetada. Les proves semblen aclaparadores i tots semblen convençuts de la culpabilitat del noi… i es fa la primera votació. Cal que hi hagi unanimitat per enviar el noi a la cadira elèctrica. Els dotze homes voten. 11 vots el declaren culpable. 1 vot el declara no culpable. I aquest és el punt de partida. El jurat que ha votat no culpable no ho té clar. Malgrat les proves, malgrat que sembla que tot és molt evident... ell té un dubte. I si té un dubte, no pot votar a favor de la mort del noi.
Aquest home haurà de convèncer els altres onze jurats de què no poden condemnar el noi, si hi ha un dubte. O seran els 11 jurats qui el convenceran a ell de què és culpable?
Tony López, Jordi Casany, Valan Álvarez, Alfons Marente, Roman Zabal, Manel Millans, Toni Navarro, Manel Gisbert, Albert Pedemonte, Albert Fernández, Paulo Miranda, Òscar Estany i Daniel Guisado són els dotze membres del jurat. Dotze homes ben diferents. L’autor va saber donar a cadascun una personalitat molt marcada, que es mostra en la seva forma de parlar, els sentiments que mostra, l’actitud... la direcció de l’obra ha estat encertada i ha sabut que cada actor s’identifiqui amb el seu personatge.
La posada en escena, amb el públic a banda i banda, fa que ens sentim part del jurat... com si hi poguéssim dir la nostra, preguntar i participar de la deliberació. Per mostrar escenes exteriors, es fan servir projeccions a les parets, enfosquint la sala. Una forma molt interessant d’allunyar-nos del que està passant davant nostre i prendre una mica de distància... per tornar a la sala tan bon punt s’obren els llums.
12 homes sense pietat és una molt bona producció del Teatre pels Descosits. Encara que els actors siguin amateurs, la interpretació és fantàstica. No hi ha ni exageracions ni histrionisme. La naturalitat és marca de l’obra.
Aquí en teniu un tastet...
https://www.youtube.com/watch?v=Lu_YgzPtkiA
12 homes sense pietat. Un text molt ben construït que ens deixa ben retratats a tots. Un text basat en la psicologia del personatge que furga en els nostres sentiments, en la nostra consciència i ens fa replantejar el que és just i el que no ho és.
12 homes sense pietat, del Teatre pels Descosits és un muntatge que cal anar a veure. Us sorprendrà molt gratament. Barcelona és una ciutat amb grans teatres i grans produccions. No us deixeu enganyar: al pot petit, hi ha la bona confitura. I us asseguro que 12 homes sense pietat és confitura de la bona... boníssima!
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.