2016/10/03 les dones sàvies - El Maldà @elmaldà #lesdonessàvies

http://espectaculosbcn.com/dones-savies-malda/

www.espectaculosbcn.com



Les dones sàvies, al Maldà, és una adaptació de l'obra de Molière. Una adaptació molt oportuna perquè tracta de temes lingüístics enmig de la polèmica creada per l’IEC en suprimir accents diacrítics i eliminar guionets o tornar-los a posar en algunes expressions, i altres canvis que pretenen facilitar les coses a les persones. Pompeu Fabra i la seva gramàtica estan molt presents en un muntatge que denuncia la pedanteria, fàtua i buida, el llenguatge pretesament culte, les icones culturals, amb peus de fang, les estrelles emergents de la comunicació sense cap altre mèrit que un bon vocabulari, amb molta brillantor i poc fons... i també critica els seus seguidors. Aquells que s’apunten al personatge més cridaner del moment, per estar sota la seva aura. En aquells temps es feien tertúlies a les cases... ara es segueixen tertulians per televisió. En algunes coses, tampoc no hem canviat tant, no?

Enriqueta es vol casar. Ella sap que mai no serà una dona sàvia “sóc totxa”, li diu a la seva mare. Una mare fan de la gramàtica i de l’ortografia, del vocabulari correcte i de les expressions ben construïdes. També pul•lula per la casa la seva tia, una diva de la filologia, que en sap molt d’ortografia i gramàtica però res de gramàtica parda. La mare d’Enriqueta és capaç de distingir entre col•loquialismes i llenguatge correcte, però és incapaç de distingir entre les persones que l’estimen de debò i les que la volen per interès. Un pare calçasses, que ni sap ni s’atreveix a posar ordre a la seva família. Completen el grup l’Armanda, la germana d’Enriqueta, lúcida i  intel•ligent i amb un punt de rebel•lia. Conill, el pedant pretendent d’Enriqueta (o de la seva fortuna), un home ple de paraules però buit de coneixements; Clitandre, l’amant d’Enriqueta, un home sense pretensions, terrenal i molt senzill, a qui aterroritzen les dones sàvies de la família de la seva estimada... i una minyona de poble, que parla com es feia abans en alguns llocs, amb un vocabulari i expressions molt peculiars i molt vives, plenes de sentit i sentiment. Una minyona que, al final, resol tots els conflictes... encara que sigui el pare qui se’n pengi la medalla.

Ricard Farré i Enric Cambray interpreten tots els personatges. Uns lleugers canvis de vestuari, postura corporal, to de veu, dicció, gestos..… i desapareix Enriqueta perquè aparegui el seu pare, o el pedant Conill... o la mare es converteix en la minyona.

Els canvis de vestuari, fets de forma àgil i ràpida, els canvis d’escena, amb una mampara que té diferents usos; la il•luminació... tot està molt estudiat perquè el ritme de l’obra  sigui frenètic i no deixi un moment per respirar. El públic reia amb ganes i, quan no reia, tenia un gran somriure a la cara. 

A Les dones sàvies, les referències filològiques són constants i es fan servir per riure’s dels que l’utilitzen un tipus de llengua com a bandera... com si la llengua no fós viva i variada. I també serveix per riure’s de la pedanteria passada i actual, i dels que s’atorguen el títol de persona culta i refinada... i del públic que els segueix sense qüestionar-se res. 

Ricard Farré i Enric Cambray duen a terme un treball extraordinari en escena. Incansables, passen d’un personatge a un altre i fan que la història flueixi amb molt bon ritme. El contrast entre els diferents personatges fa que l’humor, molt corrosiu, sigui molt evident.


All Teatre Maldà, Les dones sàvies ens donen un bany d’humilitat, ens fan mirar-nos en un mirall i ens fan preguntar a qui ens semblem més. Ricard Farré i Enric Cambray ens presenten uns quants personatges que són menys superficials del que sembla. Al final, d’una manera o d’una altra, tots tenen el seu moment estel•lar sota els focus i el seu moment d’humilitat i, també!, d’humiliació

I, per acabar, no us perdeu el quadro 5 x 10. Un manual del bon tertulià, que us salvarà en més d’una ocasió.

10 sobre 10