2014/12/18 - RHUM – LLIURE GRÀCIA
RHUM – LLIURE GRÀCIA 18/12/14
Recordes quan eres petit i anaves al circ amb nervis, ansietat i alegria desbordant? Quan
t'emocionaves pensant en el que veuries? Quan cada sortida del director del circ era un
batec més accelerat del cor? Quan els pallassos et feien somiar i et feien riure?
Doncs això i molt més és RHUM. És un espectacle ple de tendresa, on l'espectador es pot
retrobar amb la infantesa i amb la innocència, on es tornen a mirar les coses amb ulls de
nen... i alhora és un espectacle molt adult, on podem gaudir d'unes interpretacions
brillants, un ritme trepidant que no decau ni un sol moment, ni tan sols quan l'espectacle
ja ha acabat i els llums ja s'han apagat... s'han apagat? Segur?
Dir que els actors es deixen la pell damunt de l'escenari és quedar-se curt. Ho donen tot.
Fins al darrer alè.
L’espectacle flueix en un moviment continu, com una simfonia, amb moments d’adagio i
moments d’allegro.
Un vestuari molt ben treballat, molt ben fet, que recorda els vells circs de fa molt anys.
Fins i tot sembla que tingui com una capa de pols a sobre, com si tot vingués de fa molt i
molt temps.
Amb la música passa el mateix, de seguida ens retornen al cap les velles melodies
escoltades al circ... i ens remouen la memòria i els sentiments.
Hi ha obres de teatre que fan pensar, obres que fan riure, obres que fan plorar... i obres
que fan que l'espectador surti del teatre amb una escalforeta al cor i un somriure a la boca
que durarà dies i dies.
Això és RHUM. Segur que en Monti està content, sigui on sigui...
IMPRESCINDIBLE. Salut i pallassos.
10 sobre 10
Recordes quan eres petit i anaves al circ amb nervis, ansietat i alegria desbordant? Quan
t'emocionaves pensant en el que veuries? Quan cada sortida del director del circ era un
batec més accelerat del cor? Quan els pallassos et feien somiar i et feien riure?
Doncs això i molt més és RHUM. És un espectacle ple de tendresa, on l'espectador es pot
retrobar amb la infantesa i amb la innocència, on es tornen a mirar les coses amb ulls de
nen... i alhora és un espectacle molt adult, on podem gaudir d'unes interpretacions
brillants, un ritme trepidant que no decau ni un sol moment, ni tan sols quan l'espectacle
ja ha acabat i els llums ja s'han apagat... s'han apagat? Segur?
Dir que els actors es deixen la pell damunt de l'escenari és quedar-se curt. Ho donen tot.
Fins al darrer alè.
L’espectacle flueix en un moviment continu, com una simfonia, amb moments d’adagio i
moments d’allegro.
Un vestuari molt ben treballat, molt ben fet, que recorda els vells circs de fa molt anys.
Fins i tot sembla que tingui com una capa de pols a sobre, com si tot vingués de fa molt i
molt temps.
Amb la música passa el mateix, de seguida ens retornen al cap les velles melodies
escoltades al circ... i ens remouen la memòria i els sentiments.
Hi ha obres de teatre que fan pensar, obres que fan riure, obres que fan plorar... i obres
que fan que l'espectador surti del teatre amb una escalforeta al cor i un somriure a la boca
que durarà dies i dies.
Això és RHUM. Segur que en Monti està content, sigui on sigui...
IMPRESCINDIBLE. Salut i pallassos.
10 sobre 10
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.