2014/11/07 - EL PRESIDENT – TNC

EL PRESIDENT – TNC 07/11/14

Quantes lectures pot tenir un text? Doncs després de veure El President al TNC, jo diria

que hi ha textos que poden tenir moltíssimes lectures i que cada espectador, cada lector,

veurà coses ben diferents del mateix espectacle.

El text d'en Thomas Bernhard és difícil. Gairebé sense puntuació, deixa oberta la

interpretació a cada director que l'agafi i el vulgui poar en escena. Per a alguns directors,

un text així ha de ser una tortura... què vol dir, l'autor? Com ho agafo, això? Per a d'altres,

ha de ser una benedicció, perquè els deixa tot l'espai per fer el que vulguin.

Puc assegurar que he llegit el text més de deu vegades. Cada vegada he vist matisos

diferents. I també puc assegurar que el muntatge del TNC no se semblava en res en

absolut al que jo havia vist.

La Carme Portaceli fa una gran direcció d'actors. Però encara fa més. Fa que els

personatges secundaris parlin tant o més que els dos personatges principals, i això que els

dos personatges principals no callen en tota l'estona. Els personatges secundaris no tenen

gairebé text... cinc o sis frases a tot estirar. Però la Carme Portaceli aconsegueix que

expressin i que, en alguns moments, gairebé "cridin"... sense dir res. I això, en el text

original, no surt enlloc. Chapeau per la Carme Portaceli.

Grans interpretacions. Una escenografia acurada. Una il·luminació crua.

Un text per pensar-hi.