2014/04/05 - KABUL / A CASA – LLIURE MONJUIC

KABUL / A CASA – LLIURE MONJUIC 05/04/14

Un monòleg. No cal gaire escenografia per a un monòleg. Una taula, una cadira, un llum...

tot molt britànic. Perquè el personatge és una dona britànica. Britànica, de les que veuen

té a les five o’clock i salude the Queen... o no? Perquè a través del monòleg descobrim un

personatge amb molta vida interior, que ha viatjat i es qüestiona què, com, qui, per què...

i que ens ho pregunta a nosaltres, directament, que no hi som, però és com si hi fóssim.

Ens ho pregunta a nosaltres i s’ho pregunta a ella mateixa. I a través d’un viatge fet amb

paraules ens va viatjar a nosaltres en la nostra imaginació. I ens presenta un món que no li

agrada i no ens agrada... i malgrat tot, hi ha un punt d’esperança. Ella sempre troba una

forma de riure’s de tot, fins i tot d’ella mateixa.

El vestuari era deliciós. Molt ben triat. Les sabates les vaig trobar molt ben triades. La

il·luminació, càlida, reduïda, daurada, acompanyava el text... era com si estiguéssim a casa

d’aquella dona, al seu despatx, envoltada de mobles foscos que es mengen la llum...