2016/04/23 Adreça desconeguda Teatre Kaddish Ajuntament d'El Prat. #adreçadesconeguda @teatrekaddish
El dia de Sant Jordi és el dia perfecte per comprar llibres, per comprar roses, per passejar entre multituds i gaudir del dia (que aquest cop va ser molt assolellat i primaveral)... i també és un dia fantàstic per gaudir d'una bona sessió de teatre.
El Teatre Kaddish va organitzar una lectura del llibre ADREÇA DESCONEGUDA, de Kresman Taylor, a la sala de premsa de l'Ajuntament d'El Prat.
Àngel Roldán era Martin Schulz. Lolo Herrero Max Eisenberg. Dos amics que, fugint de l'Alemanya de postguerra després de la Primera Guerra Mundial, van anar a viure als Estats Units. Ara, en Martin vol tornar a Alemanya, el món sembla que ja n'ha après i que no hi haurà més guerres.
Max es queda a San Francisco gestionant la galeria d'art que comparteixen.
A través de les cartes que es creuen i que ens llegeixen com si fós un diàleg, veiem com l'Alemanya nazi comença a modificar les idees liberals de Martin, com el populisme, la demagògia i la violència entren dins dels seus pensaments i el transformen en un alemany "com cal". Un nazi que s'estima el seu amic Max, jueu, però que no pot suportar la raça jueva. L'individu, en Max, és una persona excel·lent. La raça jueva s'ha d'aniquilar. De fet, es justifica, si en totes les èpoques s'ha volgut anorrear la raça jueva... per alguna raó serà, no? Bé s'ho deu merèixer, no?
Max, des dels Estats Units, veu el canvi del seu amic. Veu com el seu amic és incapaç de salvar la seva germana, de qui havia estat amant feia anys... Griselle mor en els jardins de Martin. I Martin, tot i que li sap molt greu, ho justifica. Ha de protegir la seva família. Per damunt de tot.
Però Max no es queda de braços plegats. I, d'una forma molt sibilina i molt ben pensada, aconsegueix que en Martin, i la família d'en Martin, acabin pagant per la mort de Griselle.
Un text en format epistolar que està escrit de forma molt amena i fàcil de seguir. L'evolució de Martin és evident, però no és sobtada. No veiem un canvi radical, veiem com les idees li han anat calant a dins. I veiem com en Max, que coneix altres realitats, es va horroritzant carta rere carta, amb la transformació del seu amic, algú a qui ell havia estimat i que ara, als seus ulls, és gairebé un monstre.
Lolo Herrero i Ángel Roldán van donar molta vida a les cartes. Les llegien i interpretaven amb molta energia i molt sentiment. Passem de l'alegria de Martin i Max perquè en Martin pot tornar a Alemanya, de l'orgull de Martin pels seus nous èxits politics, de l'enyorança de Max del seu país i del seu amic... a la por de Max davant els canvis d'idees de Martin, a la prepotència de Martin amb les seves noves idees, a l'instint de protecció de Max vers Griselle... i l'instint de protecció de Martin de la seva pròpia família.
Situats a cada cap d'una taula molt llarga, la lectura ens obligava a mirar qui llegia en aquell moment... a concentrar-nos en ell. Però, el que no llegia, també interpretava. Interpretava les reaccions, de forma molt subtil, d'allò que estàvem escoltant. La direcció de Francisco Lorenzo fa que, encara que el punt focal sigui el personatge emissor de la carta, l'altre continuï viu en escena.
Un bon text. Molt bones interpretacions. Molt bona direcció. Per repetir-ho.
El Teatre Kaddish va organitzar una lectura del llibre ADREÇA DESCONEGUDA, de Kresman Taylor, a la sala de premsa de l'Ajuntament d'El Prat.
Àngel Roldán era Martin Schulz. Lolo Herrero Max Eisenberg. Dos amics que, fugint de l'Alemanya de postguerra després de la Primera Guerra Mundial, van anar a viure als Estats Units. Ara, en Martin vol tornar a Alemanya, el món sembla que ja n'ha après i que no hi haurà més guerres.
Max es queda a San Francisco gestionant la galeria d'art que comparteixen.
A través de les cartes que es creuen i que ens llegeixen com si fós un diàleg, veiem com l'Alemanya nazi comença a modificar les idees liberals de Martin, com el populisme, la demagògia i la violència entren dins dels seus pensaments i el transformen en un alemany "com cal". Un nazi que s'estima el seu amic Max, jueu, però que no pot suportar la raça jueva. L'individu, en Max, és una persona excel·lent. La raça jueva s'ha d'aniquilar. De fet, es justifica, si en totes les èpoques s'ha volgut anorrear la raça jueva... per alguna raó serà, no? Bé s'ho deu merèixer, no?
Max, des dels Estats Units, veu el canvi del seu amic. Veu com el seu amic és incapaç de salvar la seva germana, de qui havia estat amant feia anys... Griselle mor en els jardins de Martin. I Martin, tot i que li sap molt greu, ho justifica. Ha de protegir la seva família. Per damunt de tot.
Però Max no es queda de braços plegats. I, d'una forma molt sibilina i molt ben pensada, aconsegueix que en Martin, i la família d'en Martin, acabin pagant per la mort de Griselle.
Un text en format epistolar que està escrit de forma molt amena i fàcil de seguir. L'evolució de Martin és evident, però no és sobtada. No veiem un canvi radical, veiem com les idees li han anat calant a dins. I veiem com en Max, que coneix altres realitats, es va horroritzant carta rere carta, amb la transformació del seu amic, algú a qui ell havia estimat i que ara, als seus ulls, és gairebé un monstre.
Lolo Herrero i Ángel Roldán van donar molta vida a les cartes. Les llegien i interpretaven amb molta energia i molt sentiment. Passem de l'alegria de Martin i Max perquè en Martin pot tornar a Alemanya, de l'orgull de Martin pels seus nous èxits politics, de l'enyorança de Max del seu país i del seu amic... a la por de Max davant els canvis d'idees de Martin, a la prepotència de Martin amb les seves noves idees, a l'instint de protecció de Max vers Griselle... i l'instint de protecció de Martin de la seva pròpia família.
Situats a cada cap d'una taula molt llarga, la lectura ens obligava a mirar qui llegia en aquell moment... a concentrar-nos en ell. Però, el que no llegia, també interpretava. Interpretava les reaccions, de forma molt subtil, d'allò que estàvem escoltant. La direcció de Francisco Lorenzo fa que, encara que el punt focal sigui el personatge emissor de la carta, l'altre continuï viu en escena.
Un bon text. Molt bones interpretacions. Molt bona direcció. Per repetir-ho.
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.