TROIA - TNC – 13/12/2018

Per què no heu de veure Troia al TNC? Doncs, la veritat, no em ve cap raó al cap per no veure Troia.

El que sí em ve al cap són moltes raons per anar a gaudir d’un muntatge que és espectacular.

Per començar, el Cor de Teatre. El Cor de Teatre canta molt bé. Esupendament bé. Les veus del cor omplen el teatre i ens ressonen a dins. Interpreten cada cançó de forma esplèndida. I ja només per això, val la pena anar a veure Troia al TNC.

Per la història. Que la Ilíada i l’Odissea són molt conegudes (o això és el que ens pensem). I en aquest muntatge han sabut fer-ne un resum que ens l’explica i, sense entrar en detalls ni en històries secundàries, sap seguir un fil argumental.

Per l’escenografia. Una escenografia que recrea un llibre que va passat les pàgines de la història de la Ilíada i l’Odissea segons van passar els capítols. Una escenografia que converteix l’escenari en un llibre, i el llibre en un escenari. Un llibre que és un palau, l’infern, un camp de batalla... o el Cavall de Troia. Una escenografia que es tanca amb una última pàgina que és tot un homenatge a Penèlope.

Per la il·luminació, que es fon amb cada escena i fa que puguem veure la guerra, el mar, l’infern.

Pel muntatge, que no oblida les arrrels del teatre grec i manté un corifeu en escena... un corifeu que, com en el teatre clàssic, fa de veu que posa alguns punts sobre les is, que ens explica, que ens porta de la mà.

Per la barreja de tragèdia i comèdia. Perquè veiem una tragèdia, una guerra... però també veiem com hi ha paròdia i sarcasame. Tal com feien alguns autors grecs, els Déus reben la seva dosi de mala llet i són presentats de forma còmica. Uns Déus que maneguen la història dels homes, però que poden arribar a ser igual d’humans.

Per la música... perquè les músiques que han tiat encaixen perfectament en cada escena. I ha música per a tothom: des de Mozart, a Bach, passant per Grieg, Verdi, Haendel, Wagner... i tot, a cappella (la Cavalcada de les Walkíries posa la pell de gallina)... i el canvi d’escenes, amb Lascia ch’io pianga, com si les escenes es fonguessin una en l’altra, és d’una delicadesa excepcional.

Així que, si busqueu raons per no anar a veure Troia al TNC, ja us dic jo que no en trobareu.

Troia és d’aquells muntatges que s’han d’anar a veure i que no us els han d’explicar. Perquè ho té tot: teatre, música, emoció, tragèdia, comèdia...

Encara no heu anat a comprar les entrades? I a què esteu esperant? TROIA al TNC, s’ha d’anar a gaudir, sí o sí.