2016/10/26 ART - TEATRE GOYA #ART #TEATREGOYA

http://espectaculosbcn.com/art-goya/

www.espectaculosbcn.com

Art. Un text que s’ha dut a escena molts cops, de sobres conegut pel públic i que, malgrat això, està omplint el teatre dia sí i dia també. bién. Què té art, al Teatre Goya, perquè es pengi el cartell «entrades exhaurides a cada sessió? Doncs té que, aquest cop, han fet una gran jugada els tres protagonistes els interpreten actors de primera, que és difícil veure junts. En Pere Arquillué, en Francesc Orella i en Lluís Villanueva són el gran reclam d’aquest muntatge a Barcelona.

L’argument és del tot conegut. Tres amics, amb una amistat que es remunta a 15 anys, discuteixen al voltant d’un quadre absolutament blanc pel que un d’ells, en Sergi, n’ha pagat una fortuna. “¿Tu has pagat 200.000€ per aquesta merda?” El quadre és l’excusa per mostrar-nos que l’amistat que han mantingut durant anys, ha amagat petites esquerdes, petites ofenses que s’han anat perdonant, petits retrets que s’han anat callant... i per mostrar que, en aquests quinze anys, les trajectòries de cadascun d’ells s’han anat allunyant. En Sergi, en Marc i l’Iván, que durant anys han compartit moltes històries i moments, s’estan allunyant i, encara que ho veuen, es neguen a acceptar-ho. “És per l’Antrios? No, la cosa ve de més lluny… D’un dia que va dir la paraula deconstrucció”.

Els tres amics van fent fronts de dos a u, o dels tres contra els tres. Les escenes es succeeixen amb fluïdesa, amb diferents parèntesis on cadascun dels personatges ens parla a nosaltres i ens posa en situació, en la «seva» situació. Un final catàrtic sembla ser la solució. Però un parèntesi d’en Sergi deixa el final obert.

Els actors es mouen en un escenari blanc, extensió del quadre. Un parell de mobles de disseny, de tons blancs i transparents, completen el mobiliari, i una estructura mòbil, que obre i tanca l’espai com un teló, i es converteix en l’espai per on es mouen els actors. No cal res més. A part del llenç blanc que en Sergi va mostrant de tant en tant.

El muntatge és àgil i el ritme de l’obra no decau en cap moment. El diàlegs són ràpids, àcids i molt punyents. El monòleg d’en Pere Arquillué és brillant i l’interpreta de forma superba.

En Lluís Villanueva, en Francesc Orella i en Pere Arquillué són en Sergi, en Marc i l’Iván respectivament. Malgrat que la seva interpretació és molt correcta, els hem vist en moments molt més brillants. En Francesc Orella és un Marc que recorda molt a un professor peripatètic molt televisiu i enyorem el seu Falstaff. En Pere Arquillué sembla exagerat en molts moments i també l’hem vist en interpretacions mot millors (L’Enemic de Poble, Cyrano de Bergerac). En Lluís Villanueva, potser pel seu paper, és el més contingut de tots, encara que també té moments en què sembla que ha de mostrar una vena més còmica. A L’Art de la Comèdia ens mostrà un registre excel·lent que hem trobat a faltar en aquest muntatge. Art, de Yasmina Reza, és un text molt intel·ligent i molt ben tramat, que no necessita que els actors sobreactuïn, que ens demostrin contínuament que allò és un text que ens ha de fer riure. Amb el text n’hi ha prou. Una interpretació més sòbria hauria fet brillar més els diàlegs. Intentar afegir més comicitat n la interpretació banalitza el text. Sentir al públic dir «mira, ira quina cara està posant ara... mira, mira, quina expressió... mira, mira, quina ganyota...» feia desaparèixer el text diluït en la interpretació del trio d’asos que hi havia sobre l’escenari.

Art, al teatre Goya, és un gran tex amb grans actors. Però creiem que la direcció no ha sabut treure el millor d’ells. Malgrat tot, és un bon muntatge per anar a gaudir de teatre del bo.

7 sobre 10