2017/11/11 TOC-TOC - L'Aliança del Poblenou
El Casino de l'Aliança del Poblenou presenta TOC - TOC, una obra de teatre que va triomfar als teatres de Barcelona i que ara es pot veure en una versió cinematogràfica... aleshores, per què anar a veure TOC-TOC al Poblenou?
Doncs perquè TOC-TOC és teatre del bo. Un text brillant que parla de gent amb problemes greus, i ho fa de manera molt respectuosa, amb molt d'humor, i d'una manera que fa que tothom senti simpatia per aquells "malalts" que hi ha en escena.
El muntatge que es pot veure a l'Aliança és molt àgil, amb molt de ritme i manté l'atenció dels espectadors des de la primera frase, una frase que sembla un preludi del que passarà, però que només és una petita pista de tot el que passarà després. En Jordi Vendrell ha sabut donar un aire molt natural a un text molt expressiu. Una bona direcció que controla el muntatge i evita que caigui en humor fàcil, i ens exageracions inútils.
En una hora i escaig coneixem la Frida, en Camil, la Blanca, en Pep, la Maria i la Lili... veiem el TOC que pateixen i sentim simpatia per ells. Ens fan riure molt, però no ens en riem dels seus TOC, ens en riem amb ells.
Un escenari molt ben fet, que representa una sala d'espera d'un metge, impersonal, amb un intent de ser agradable sense acabar-ho d'aconseguir, és el lloc on es desenvolupa tota la trama. Els personatges estan sempre en escena (llevat de sortides molt breus), exposats a nosaltres. Un treball actoral difícil que tots superen amb nota, especialment la Frida i en Camil, que porten el pes més gros de l'obra, i la Lili, que té un toc poc evident i que sap transmetre els seus estats d'ànim sense estridències. I unes bones interpretacions de Pep, Maria i Blanca, que arrodoneixen el muntatge. Els bons secundaris sempre fan brillar els protagonistes.
Montse Moreno, Juan Carlos Cañada, M. Dolors Arboles,Gemma Giménez, Lluïsa Torquemada i Jordi Casany ens interpreten amb solvència aquests pacients amb TOC, La seva infermera és Neus Solé. Un vestuari molt encertat, i una bona caracterització fan la resta.
Els sis actors fan que, aviat, sentim tendresa per unes persones que viuen amb angoixa el seu problema, i els veiem com, entre tots, intenten superar el seu TOC. La unió fa la força. Descobrim que, més enllà del TOC tan evident i tan escandalós, hi ha una persona que tots voldríem conèixer.
TOC-TOC és una obra de teatre divertida que ens mostra que, ben mirat, tots estem carregats de manies... i que hi ha gent que les té més exagerades. Si tots ens ho prenem amb bon humor, tots ens en sortirem.
Doncs perquè TOC-TOC és teatre del bo. Un text brillant que parla de gent amb problemes greus, i ho fa de manera molt respectuosa, amb molt d'humor, i d'una manera que fa que tothom senti simpatia per aquells "malalts" que hi ha en escena.
El muntatge que es pot veure a l'Aliança és molt àgil, amb molt de ritme i manté l'atenció dels espectadors des de la primera frase, una frase que sembla un preludi del que passarà, però que només és una petita pista de tot el que passarà després. En Jordi Vendrell ha sabut donar un aire molt natural a un text molt expressiu. Una bona direcció que controla el muntatge i evita que caigui en humor fàcil, i ens exageracions inútils.
En una hora i escaig coneixem la Frida, en Camil, la Blanca, en Pep, la Maria i la Lili... veiem el TOC que pateixen i sentim simpatia per ells. Ens fan riure molt, però no ens en riem dels seus TOC, ens en riem amb ells.
Un escenari molt ben fet, que representa una sala d'espera d'un metge, impersonal, amb un intent de ser agradable sense acabar-ho d'aconseguir, és el lloc on es desenvolupa tota la trama. Els personatges estan sempre en escena (llevat de sortides molt breus), exposats a nosaltres. Un treball actoral difícil que tots superen amb nota, especialment la Frida i en Camil, que porten el pes més gros de l'obra, i la Lili, que té un toc poc evident i que sap transmetre els seus estats d'ànim sense estridències. I unes bones interpretacions de Pep, Maria i Blanca, que arrodoneixen el muntatge. Els bons secundaris sempre fan brillar els protagonistes.
Montse Moreno, Juan Carlos Cañada, M. Dolors Arboles,Gemma Giménez, Lluïsa Torquemada i Jordi Casany ens interpreten amb solvència aquests pacients amb TOC, La seva infermera és Neus Solé. Un vestuari molt encertat, i una bona caracterització fan la resta.
Els sis actors fan que, aviat, sentim tendresa per unes persones que viuen amb angoixa el seu problema, i els veiem com, entre tots, intenten superar el seu TOC. La unió fa la força. Descobrim que, més enllà del TOC tan evident i tan escandalós, hi ha una persona que tots voldríem conèixer.
TOC-TOC és una obra de teatre divertida que ens mostra que, ben mirat, tots estem carregats de manies... i que hi ha gent que les té més exagerades. Si tots ens ho prenem amb bon humor, tots ens en sortirem.
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.