2016/11/05 AMANDA T - SALA ATRIUM #AMANDAT #SALAATRIUM

http://espectaculosbcn.com/amanda-t-atrium/

www.espectaculosbcn.com

Amanda T a la Sala Atrium és més un documental en directe que una obra de teatre. La barreja de dramatització i audiovisuals, la seva estructura, el seu fil conductor, ens ho fan viure com si es tractés d’un docudrama..

Amanda T té 15 anys i està, com molts adolescents, connectada a les xarxes. Un dia mostra els seus pits a un amic virtual a qui no coneix personalment. A partir d’aquí comença un assetjament a les xarxes que acaba per sortir d’allà per continuar en la seva vida real, el seu entorn més immediat. El desconegut l’assetja penjant la foto d’Amanda i publicant-la perquè arribi a tots els seus amics i coneguts. L’entorn, en lloc de recolzar-la, s’apunta a l’assetjament.. «Espero que ella lea esto y se suicide»... Amanda T, com es sap prou bé, es va suicidar. No ho va aguantar.  «No es tan malo ser un duende»

Greta Fernández i Xavi Sáez interpreten els personatges que ens van explicant la historia, en escenes contínues que, de vegades, semblen desvinculades del que està passant… però que acaben rematant un trencaclosques que ens explica qui era Amanda i el seu entorn més proper. Ens trobem un productor musical, el pare de l’Amanda, un profesesor, el director de l’escola, les amigues, els amics… les escenes ens mostren ullades ràpides de la vida d’Amanda, retalls petits però intensos..

Mentrestant,  Amanda passa el seu vídeo explicatiu, amb els cartells on ha escrit el que està patint.. I la mateixa Amanda ens els declama, plantada davant del públic, fràgil i abatuda..

Amanda T és un muntatge molt dur que posa el dit a la nafra. Ens mostra com aquells que tenim més a la vora ens poden enfonsar en la misèria… encara que ella no perd mai l’esperança de què algú vingui i se l’endugui en braços. Què passaria si Romeu i Julieta no fugissin junts i no morissin?

En aquest muntatge no deixen ningú indemne… comencen pel seu assetjador, però continuen amb els amics, els companys de l’escola, els pares dels seus companys, els mitjans de comunicació… no deixen cap canya dreta. Tots, d’una manera o d’una altra, formen part de l’assetjament..

L’estructura, en escenes curtes, és àgil i dinàmica. L’ús de folis de paper per recrear elements, és molt efectiva. I, encara que pugui semblar un recurs fàcil, està molt ben estudiat. Sembla fàcil però no ho és. Fins i tot permet la participació del públic en algun moment.

Les projeccions audiovisuals completen els actors i funcionen com un altaveu d’allò que succeeix a escena. La il•luminació acompanya els canvis d’escena i s’adapta a cadascuna d’elles, tot recreant espais diferents. El disseny de so és un gran punt. El muntatge mescla els diferents elements i crea una dramatúrgia original. 

Greta Hernández i Xavi Sáez interpreten con molt sentiment els diferents personatges que van desfilant davant nostre. Amanda es una adolescent, amb tots els seus tics, com les seves amigues. Xavi Sáez interpreta els personatges adults i dóna un caràcter distintiu a cadascun d’ells.  L’escena del show televisiu és un plus.

Un muntatge molt amarg que cal veure. L’assetjament és un tema massa dolorós per ignorar-lo... i a Amanda T, a la  Sala Atrium, ens l’expliquen sense dramatismes excessius, sense ser lacrimògens, sense victimismes... i gairebé ens pregunten en què estem fallant. .

8,5 sobre 10