2016/11/18 El conte de Tots Sants - El Maldà #ElcontedeTotsSants @Maldàteatre

http://espectaculosbcn.com/el-conte-de-tots-sants-malda/

www.espectaculosbcn.com

Dos esperits de la nit ens vigilen quan dormim. En aquest cas són els esperits 2 i 9, perquè en l’espai dels somnis on viuen no recordin qui eren a la Terra... 9 és l’expert, 2 és el novell, un esperit amb seriosos problemes “Em van fer fora (dels Llimbs) per TDAH!”. Formen un equip còmic que ens recorda parelles còmiques llegendàries (Stan Laurel i Oliver Hardy, Walter Matthau i Jack Lemmon…). Són el clown i ‘August d’aquest món oníric.

Aquests dos personatges, juntament amb Fobètor, el déu dels malsons, intervindran en els somnis de Samuel, un personatge egoista i egòlatra, que maltracta els seus treballadors, ignora a una veïna enamorada… 

El conte de Tots Sants comença amb aquest pla. A partir de aquí, ens porten a través d’un món de somnis i malsons on res no sembla real, un món que trenca les barreres teatrals per dirigir-se al públic o fer intervencions fora del context de les històries. Les referències cinematogràfiques són constants... i veiem escenes que semblen extretes d’alguna pel•lícula: Astèrix i Obèlix iCleopatra; Matrix, La vida de Brian (gran homenatge final amb la cançó “Quina sort que tinc!”); El cel pot esperar … Unes referències que semblen un joc de pistes dins del text..

Unes interpretacions excel•lents de David Anguera, Jofre Bellés, Miguel Ángel Sánchez, Lluna Pindado que,  a més, canten molt bé totes les cançons de l’obra mentre Miguel Ángel Sánchez o David Anguera toquen el piano, aquest piano del Maldà que hauria de ser un personatge més dels muntatges d’aquest teatre i aparèixer en l’apartat  “intèrprets” en els prospectes de l’obra.

Els actors duen un vestuari molt senzill però molt eficient, amb el que sembla que se’n riuen una mica d’ells mateixos. Són i no són. És un somni o només és una mica d’imaginació. O un malson. La il•luminació, que juga amb el blanc, la foscor i també el vermell, és un element que ens fa entrar en aquest món oníric.

El Conte de Tots Sants, a Maldà, és un muntatge molt divertit, que ens deixa molt bon regust a la boca. Un text ben escrit, ple d’humor absurd, humor innocent, ironia molt  fina, i un un punt de paròdia. Un ritme molt ben dosificat que permet moment de pausa i moments d’eufòria. Per completar el conjunt, les interpretacions són brillants..

El Conte de Tots Sants és un muntatge que ens fa riure molt i ens deixa el riure ballant a la cara durant una  bona estona després de sortir del teatre. 

9 sobre 10