2016/05/07 ASSEMBLEA CAN FELIPA #cccanfelipa #catex #assemblea #25anys
Aprofitant els 25 anys del CC Can Felipa, un grup de teatre va muntar una assemblea obrera, recordant els anys en què el Centre Cívic va ser la fàbrica Càtex, una empresa de filatures instal·lada al Poblenou, com tantes altres.
L'assemblea comença al 1930, amb l'entrada del nou any... i any rere any, fins al 1940, descobrim les persones que van viure aquells temps convulsos. Hi trobem una treballadora jove a qui li agrada anar a ballar després de la feina, per cansada que estigui; hi trobem una mare soltera, que no té més opcions que treballar per tirar endavant la família; una vídua amb fills, que es deixa la salut a l'empresa; un anarquista defensor de la violència per aconseguir els seus objectius; una miliciana; una esportista suïssa que es troba atrapada aquí quan esclata la Guerra Civil; una sufragista que lluita pels drets de les dones; una obrera que creu en un món millor, malgrat tot; un obrer jove que té els ideals en plena efervescència; una immigrant cubana que va fugir de la revolució i es troba enmig d'una altra guerra; i un periodista, cronista dels anys i dels fets, que ens presenta cada personatge i ens situa en cada època.
Tots eren actors amateurs, amb poca experiència però amb moltes ganes. Van oferir-nos unes interpretacions molt creïbles, se'ls veia convençuts en el seu paper.
L'assemblea va durar dues hores. El muntatge va ser àgil i tenia bon ritme. La informació sobre cada any era breu i concisa, però rellevant. Enmig de l'assemblea, s'anaven presentant les diferents entitats que ara habiten al Centre Cívic. Els telers han estat canviat per activitats molt diverses. Un representant de cada entitat en feia una breu presentació. La més emotiva, però, va ser l'explicació d'una senyora que va néixer al 1937. El seu pare i el seu germà havien treballat a l'empresa. Ella havia viscut a casa tot el que l'assemblea estava plantejant.
Una assemblea que va durar dues hores i es va fer breu. Ens va fer recordar temps durs, temps de derrota, de guerra... i ens va fer veure que tots van aportar el seu granet de sorra en la lluita per les llibertats. Fins i tot quan creien que ho havien deixat córrer tot, i que ja només lluitaven per la seva pròpia supervivència... fins i tot aleshores, tots van contribuir al món que tenim ara.
Una assemblea perquè recordem la gent que va lluitar pels nostres drets. Perquè no els oblidem, perquè mantinguem la lluita i no caiguem en derrotismes.
L'assemblea comença al 1930, amb l'entrada del nou any... i any rere any, fins al 1940, descobrim les persones que van viure aquells temps convulsos. Hi trobem una treballadora jove a qui li agrada anar a ballar després de la feina, per cansada que estigui; hi trobem una mare soltera, que no té més opcions que treballar per tirar endavant la família; una vídua amb fills, que es deixa la salut a l'empresa; un anarquista defensor de la violència per aconseguir els seus objectius; una miliciana; una esportista suïssa que es troba atrapada aquí quan esclata la Guerra Civil; una sufragista que lluita pels drets de les dones; una obrera que creu en un món millor, malgrat tot; un obrer jove que té els ideals en plena efervescència; una immigrant cubana que va fugir de la revolució i es troba enmig d'una altra guerra; i un periodista, cronista dels anys i dels fets, que ens presenta cada personatge i ens situa en cada època.
Tots eren actors amateurs, amb poca experiència però amb moltes ganes. Van oferir-nos unes interpretacions molt creïbles, se'ls veia convençuts en el seu paper.
L'assemblea va durar dues hores. El muntatge va ser àgil i tenia bon ritme. La informació sobre cada any era breu i concisa, però rellevant. Enmig de l'assemblea, s'anaven presentant les diferents entitats que ara habiten al Centre Cívic. Els telers han estat canviat per activitats molt diverses. Un representant de cada entitat en feia una breu presentació. La més emotiva, però, va ser l'explicació d'una senyora que va néixer al 1937. El seu pare i el seu germà havien treballat a l'empresa. Ella havia viscut a casa tot el que l'assemblea estava plantejant.
Una assemblea que va durar dues hores i es va fer breu. Ens va fer recordar temps durs, temps de derrota, de guerra... i ens va fer veure que tots van aportar el seu granet de sorra en la lluita per les llibertats. Fins i tot quan creien que ho havien deixat córrer tot, i que ja només lluitaven per la seva pròpia supervivència... fins i tot aleshores, tots van contribuir al món que tenim ara.
Una assemblea perquè recordem la gent que va lluitar pels nostres drets. Perquè no els oblidem, perquè mantinguem la lluita i no caiguem en derrotismes.
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.