LA INFANTICIDA – TNC – 04/11/2021 ESPLÈNDIDA!!! @teatrenacional @espectaculosBCN #teatre #teatro #tuiteatre #tuiteatro #tuiteatreros #Barcelona #Barcelonateatre #platea #plateaBarcelona #omplimelsteatres #llenemoslosteatros

 

La infanticida és l’homenatge que es mereix la Víctor Català / Caterina Albert. Un muntatge que ara torna als escenaris, a la Sala Tallers del TNC.

 

Un muntatge que dona cos al text de la Víctor Català / Caterina Albert amb molta cura, amb molt respecte. Marc Rosich ha sabut agafar el material original del monòleg i convertir-lo en una òpera de petit format sense que es perdi el drama, la intensitat, el llenguatge... que hi ha en l’original.

 

En un espai mig tancat, petit i reduït, que sembla una habitació d’un sanatori o un hospital, la Neus Pàmies ens canta la seva història. Una història d’un món tancat, petit, opressiu. La projecció de les imatges intensifica aquest ofec, aquesta opressió. Tot gira al voltant de les mateixes coses... és com una roda que té atrapada la protagonista.

 

El text evoluciona com les estacions de l’any, igual que la música. Tot va endavant, endavant, i ens aboca a un final tràgic. Una música que passa per diferents estils... i si en algun moment podem trobar alguna música que ens recorda musicals de Dagoll Dagom... també hi trobem música que ens recorda a The Rocky Horror Picture Show... o una marxa fúnebre... i batecs del cor, esgarips, vibracions... Una música que ens acompanya amb el text. Música i text són indestriables.

 

I, donant cos a la Infanticida, la Neus Pàmies que ens emociona amb la seva veu, amb la seva manera de dir el text, amb la seva manera d’interpretar. El que podria ser un drama desfermat, en Marc Angelet ho ha convertit en un drama íntim, recollit. Un drama que veiem des de fora. La Neus Pàmies ens explica la seva història amb tendresa, amb por... i ens sembla que nosaltres som a l’altra banda d’un vidre gruixut, que la veiem i no la podem ajudar. Un vidre que és el temps, l’espai, la ficció.

 

Roser Pàmies broda el seu paper a escena. La veiem fer-se petita davant la por i gran davant l’amor. La veiem riure i tremolar. I ens fa sentir el que ella sent.

 

En un racó, Gerard Marsal Norte, que posa la música en directe. Un directe rigorós que dona més autenticitat al muntatge.

 

La infanticida, al TNC, és un muntatge que sorprèn pel tractament de l’obra de Víctor Català / Caterina Albert. És un muntatge que ens sorprèn però que ens enamora per tot: pel text, per la direcció, per la música i, sobre tot, per la interpretació de la Neus Pàmies. La veu i el cos de la Infanticida. Esplèndida.













Comentarios