2019/08/08 TANCATS @teatregaudi De la sang, se'n fan botifarres. @oscar_molina_ @espectaculosBCN #teatre #teatro #tuiteatre #tuiteatro #tuiteatreros #Barcelona #Barcelonateatre #platea #plateaBarcelona #omplimelsteatres #llenemoslosteatros

TANCATS – TEATRE GAUDÍ – 08/08/2019

Que diuen els del Teatre Gaudí que Tancats és una comèdia àcida, plena de sarcasme... Així, d’entrada, sí que sembla una comèdia, perquè té moments hilarants... però la comèdia desapareix de tant en tant per mostrar-nos molts drames molt quotidians. I aquests moments de drama ens posen la pell de gallina.

Tres escenes d’ascensor ens mostren tres situacions diferents on les parets de l’ascensor, aturat, són el límit per on es mouen els que s’hi queden tancats a dins. Tres ascensors tancats amb gent ben diferent, una petita mostra de la gent i del seu comportament: amor, generositat, egoisme, abús de poder, tendresa, por, submissió... dins de l’ascensor cada personatge s’amplifica i es mostra tal com és. I hi ha personatges que no necessiten estar tancats dins d’un ascensor per mostrar-nos tal com són. Un espai on els personatges no se senten observats també els permet deixar-se anar... per allò que és bo, i també per allò que no ho és.

Per això et pago, perquè m’escoltis.

La família Fuster, la mare, Elsa, i els seus fills (Pilar, Joan i Narcís) van apareixent davant nostre, d’un a un, presentant-se davant nostre. La Vanessa, la cuidadora de la Sra. Fuster, és el lligam subtil que ens condueix a través d’aquesta família.

Això ens afecta a tots. Som la FAMÍLIA.

El text, de Gal Soler, fa que els personatges estiguin carregats de tòpics i siguin molt arquetípics. En altres muntatges això podria resultar avorrit i repetitiu, però la direcció d’Òscar Molina fa que els tics i tòpics dels personatges tinguin molta vida. De fet, veiem els membres d’aquesta família i hi reconeixem gent del nostre voltant... i, fins i tot, potser ens hi reconeixem a nosaltres mateixos. Al capdavall, tots estem carregats de tòpics.

En Joan, la Pilar, en Narcís, la Sra. Fuster i l’Edna també estan tancats dins de la seva visió del món. No cal estar tancat dins d’un ascensor per no poder moure’s. Cadascú s’ha creat uns murs i unes limitacions que els tanquen tant o més que les parets de l’ascensor. Només la Sra. Fuster, carregada d’anys, sembla tenir prou força per destruir els seus propis murs (i construir-ne de nous).

Els meus fills són llops i volen sang. Doncs tindran sang, perquè jo sóc una lleona.

Totes les famílies tenen secrets i la Sra. Fuster, la primera. Quan no hi ha més remei, els secrets surten a la llum. La Sra. Fuster ens deixarà bocabadats.

L’Òscar Molina dirigeix amb mà ferma un text que podria derivar en una caricatura i, en canvi, manté el to de comèdia equilibrat amb el drama més dur. Un muntatge ple d’alts i baixos que fa que els espectadors passin de riure a cor que vols a patir amb gran angoixa.

L’Àngela Jové interpreta a l’Elsa, la mare, i sap transmetre aquella tranquil·litat d’una persona que ja ha patit molt i que ara controla la situació al seu gust. En escena hi trobem gairebé sempre la Marieta Sánchez, la Vanessa, una dona lluitadora, emigrant que busca un futur i treballa més que ningú per aconseguir-lo. En certa manera, és la Sra. Fuster de jove.

La Sílvia Aranda, en Rubén Serrano i en Gal Soler són els tres fills: Pilar, Joan i Narcís i, a més interpreten un paper secundari en alguna escena. Els tres fills no tenen escletxes. Són el que són, carregats de perjudicis, d’idees preconcebudes i d’una falsa seguretat que els fa creure que tenen la paella pel mànec.  Unes interpretacions acurades que donen vida als tòpics sense fer-ne mala sang. Ells són així.

No us heu preguntat mai per què no us sembleu en res?

Tancats, al Teatre Gaudí, sí que és una comèdia. De debò que riureu. Però també us mostrarà aquella part de la humanitat que tots tenim (encara que no ens agradi) i que ens fa estar tancats dins dels nostres murs mentals.