PARKING SHAKESPEARE – PARC DE L’ESTACIÓ DEL NORD – 20 i 21/07/2019

PARKING SHAKESPEARE – PARC DE L’ESTACIÓ DEL NORD – 20 i 21/07/2019

Parking Shakespeare ens porta dues obres per celebrar el seu desè aniversari... i, a més, una és un drama!!!

La companyia s’ha ampliat per poder a dur a terme els dos projectes i els dos repartiments són excel·lents.

La proposta de Parking Shakespeare és atrevida: fer teatre a l’aire lliure, perquè tothom que vulgui hi tingui accés. Només cal atansar-se a l’Estació del Nord, seure a l’espiral, i gaudir de l’espectacle. Parking Shakespeare sap que tindrà un públic molt divers... gent que no va mai a teatre, gent addicta al teatre, gent que va a passar l’estona... al públic hi ha de tot (fins i tot, algun gos!.) I els de Parking Shakespeare no deceben: fan dos muntatges esplèndids, sense concessions.

Un escenari rodó, els intèrprets, pocs complements i atrezzo, el text... i una manera brillant de declamar perquè les paraules arribin a tothom i no es perdin en l’espai obert.

Titus Andrònic és una tragèdia que, si fos en cinema, seria “gore”. No ens estalvien res. Una història plena de venjança, de dolor, de ràbia, de morts. Han adaptat el text perquè duri una hora i dos quarts, i escaig... però la història de Shakespeare no ha patit massa modificacions. Shakespeare va escriure una tragèdia plena de sang i així l’han deixada. En canvi, a L’amansi(pa)ment de les fúries, sí que ha patit canvis. La primera part del text és fàcilment recognoscible... però a partir del casament de Caterina, la història dona un tomb que ho capgira tot com un mitjó. Els personatges femenins es rebel·len contra tot: contra els homes, contra la història, contra Shakespeare... i reclamen els seus drets. La comèdia de Shakespeare passa a ser un muntatge ple d’al·lusions a discursos de dones que van lluitar pels seus drets. De les dones, siguin de la raça que siguin, facin la feina que facin, siguin de la classe que siguin... per lluitar pels seus drets, s’uneixen. I els homes? Shakespeare va construir uns personatges femenins tòpics i un punt ridículs... Parking Shakespeare en fa la torna.

La proposta de Parking Shakespeara és meravellosa per tot:  pels muntatges, per les adaptacions, pel vestuari, per l’atrezzo, per les interpretacions... pel lloc escollit per representar les obres...

Tanmateix, cal fer una bona repassada al text en català quan es fan servir les traduccions de Salvador Oliva. Són traduccions que ja tenen uns quants anys i estan plenes de castellanismes. “Marxem” en lloc de “Anem-nos-en” o bé “Anem-se’n” (forma col·loquial acceptada en algunes situacions), “desbordar” en lloc de “sortir de mare / vessar”. Les traduccions de Salvador Oliva van ser una gran fita i se li ha d’agrair la feina immensa que va fer... però, abans de portar-les a escena, caldria fer una bona revisió de la llengua.

Titus Andrònic: Muci/Dida / Marçal Bayona; Aaron / Ricard Boyle; Alarbus/Noi Luci / Íker Castell Daifuku; Luci / Òscar Castellví; Marc Andrònic / Mireia Cirera; Tamora / Ester Cort;  Saturní / Pep Garcia-Pascual; Titus Andrònic / Carles Gilabert; Quiron / Marc Joy; Lavínia / Georgina Latre; Alarbus/Noi Luci / Àlex Losada Jiménez; Demetri / Eleazar Masdeu; Bassià/Got / Xavi Soler

Versió i direcció / Israel Solà

L’amansipament de les fúries: Grumio / Silvia Albert Solape; Luciencia / Andrea Artero; Biondello / Esmeralda Colette; Tranio / Adrià Díaz; Petruccio / José Pedro García Balada;

Gremio / Oriol Genís; Hortensio / Òscar Jarque; Caterina / Ariadna Matas; Baptista / Santi Monreal;

Shakespeare / Ricard Sadurní; Bianca / Laura Vila Kremer

Adaptació i direcció / Carla Rovira

Un any més, Parking Shakespeare torna a fer que el teatre vagi molt més enllà d’un escenari, que hi ha molt públic per al teatre.. i que els clàssics sempre agraden, però les revoltes, també.

(Fotografies de la companyia)