EL GRAN MERCADO DEL MUNDO – 13/05/2019 – TNC @teatrenacional #omplimelsteatres #llenemoslosteatros #teatre #teatro @albertig @rubendeeguia #Barcelona #platea #CalderondelaBarca

Per fi! Un clàssic, dels clàssics-clàssics, en escena. Tenim un corpus d’autors «clàssics» que són les arrels del nostre teatre... però sembla que no tenen cabuda als nostres escenaris.

Calderón de la Barca n’és un. El trobareu a tots els programes educatius de Literatura Castellana...és un dels indispensables per entendre el nostre teatre. Però, a l’hora de la veritat, no el trobem als teatres. Per això és un encert que el TNC hagi entomat un text de Calderón de la Barca i l’hagi tret dels programes de Literatura Castellana per posar-lo allò on li correspon ser: a escena.

Xavier Albertí no ha triat un text fàcil, a sobre. Ha triat un «auto sacramental». Un text ple d’elements religiosos, amb un objectiu educatiu, farcit d’imatges i al·lgories... I què en fa en Xavier Albertí? Doncs el gira com un mitjó i converteix les al·legories en ironies, les imatges religioses en elements distorsionats. La seriositat del text la converteix en humor.

La història d’un pare que té dos fills i els envia al món perquè, amb un talent cadascú, faci negocis i torni a casa.. per dirimir quin dels dos s’enduu l’herència i es casa, vés per on, amb la Gràcia.

Xavier Albertí converteix el Gran Mercat del Món en una fireta, amb atraccions, un director de pista que presenta els seus companys de circ amb molt d’entusiasme... perquè tots, tots, tant els que es consideren dels «bons» com els que «no tan bons»... tots tenen un paper important en aquest mercat del món. No hi sobra ningú. Cadascú hi fa un paper.

Els dos fills trien criats per sortir del món... i deixen enrere un personatge ben important: la Culpa, intepretat per Silvia Marsó meravellosament. Ella sola omple tot l’escenari.

La primera part de l’obra és un homenatge al text, al vers. Els actors, davant d’unes cortines negres, sense decorat, diuen el text de Calderón de la Barca. I el diuen molt bé. Un teatre com el Teatre Nacional de Catalunya, i en Xavier Albertí, han cuidat moltíssim la manera de dir el text. Amb una pronuncació molt acurada, un gran sentit del ritme, de la musicalitat del text. Els teatres que es diuen «nacionals», tots, haurien de tenir un nivell d’exigència similar al que trobem en aquest muntatge de Xavier Albertí (i, desgraciadament, no és així.)

El vestuari és barroc i s’adequa perfectament a l’època de Calderón de la Barca. Un vestuari que agafa tot el seu sentit en l’escena final, amb una imatge que és un Sant Sopar barroc amb tots els seus elements.

L’escenari, un cop superat el teló negre, ens mostra un escenari que també té més d’un significat. Hi veiem un roda de colors (un disseny força kitch que sobta però no desentona)... podria ser una roda d’un parc d’atraccions, com els que es munten per les festes majors... però també sembla un mercat de compra i venda, amb les seves paradetes de colors brillants, per atreure els compradors.

El món és un mercat i tot està en venda, fins i tot, les nostres ànimes.

I, com que és un muntatge de Xavier Albertí, no hi podia faltar la música. Una música que no té res a veure amb el barroc (bé hi ha un moment de cant gregorià... però és breu!). Boleros, cabaret, música pop... a veure quants no canteu mentre sona «Il mondo» al final del muntatge... us costarà!

Per fer un muntatge d’aquesta envergadura, Xavier Albertí ha triat un exclel·lent grup d’actors que, quan pertoca, també canten: Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas, Elvira Cuadrupani, Jordi Domènech, Rubén de Eguía, Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino, Mont Plans, Aina Sánchez i David Soto Giganto.

En resum: El Gran Mercado del Mundo és una gran aposta del TNC que s’ha tornat a posar la roba bona i presenta un muntatge que, si no es fal TNC, no es podria fer en cap altre lloc. El TNC fa de teatre «NACIONAL».

El Gran Teatro del Mundo. Un clàssic revolucionat que ens porta el mercadeig a escena. Ben mirat, Calderón de la Barca, per ser un clàssic, és força contemporani.