2018/10/23 KASSANDRA TNC #Kassandra @tnc @SergiBelbel #ElisabethCasanovas #SergioBlanco

Abans de començar aquesta crònica, cal avisar de què Kassandra és un text en anglès. I no és un anglès bàsic. Cal tenir un domini força acceptable de l’idioma per seguir l’obra, perquè no hi ha subtítols. La gent que no sap anglès, o que té un nivell bàsic, es trobarà amb què no entén res. Res de res.

I, ja que avisem, caldria també que feu una revisió dels clàssics grecs. No cal llegir-los tots, però una ullada a la Viquipèdia, per posar-vos al dia de l’Ilíada, l’Odissea, les tragèdies gregues... us serà de molta utilitat.

La història dels refugiats de guerra, de la gent que fuig dels conflictes bèl·lics i arriba a altres països a sobreviure no és una història nova. Des de què un homínid va descobrir que una pedra o  un pal podien ser una arma, les guerres i les seves conseqüències han omplert la nostra història.

Ara, les guerres les relaten periodistes, i ens les mostren amb tota la seva crueltat. Fa segles, Homer va escriure la Ilíada i l’Odisea, i va crear un relat poètic sobre una guerra. Un relat que, malgrat la poesia, ens deixa veure l’horror de la història. Després, hi va haver dramaturgs que van reprendre el tema per escriure tragèdies, i així tenim Les Troyanes, Antígona, Medea... però cap d’aquests dramaturgs va escriure (o no ens ha arribat) sobre un personatge cabdal: Kassandra. La dona condemnada a predir el futur i a no ser mai creguda.

I aquí tenim a Kassandra, una noia jove, que ens explica en primera persona, el seu drama personal, la seva recerca de la seva identitat femenina atrapada en un cos d’home. I l’horror de la guerra contra Troia. Una guerra que les dones pateixen des de la rereguarda, veient com els seus homes moren, com són humiliats pels homes davant dels Déus... i també en primera persona, repartides com un botí de guerra entre els guanyadors.

Elisabeth Casanovas fa una Kassandra que es mou entre una alegria exultant, gairebé infantil, i el dolor més intens. Els sentiments pugen i baixen com si estigués en una muntanya russa. El contrast entre record del que ha tingut, del que ha viscut, i del que ara viu... és enorme. Trencador. Demolidor. I, malgrat això, Kassandra sembla haver-se adaptat. Un acte de resiliència, l’acceptació d’una realitat que no pot canviar.

El text, que es mou entre el text escrit i la improvisació, és molt viu. Podria ser una tragèdia grega on nosaltres, el públic, som el cor. Kassandra és un personatge tràgic que, fins i tot, ens parla amb una màscara, com es feia en els teatres de l’antiga Grècia. Potser ha canviat els referents i Bugs Bunny ha passat a ser l’ídol del moment... però les coses no han canviat tant.

L’entorn d’aquesta Kassandra també és un entorn de desferra: un club de mala mort, on ja endevinem quina és la feina que més s’hi fa. Un club que porta per nom “Odyssey”. Una pista més, per si encara hi ha algú despistat que no sap de què li parlaran.

Kassandra va vestida com una prostituta. Extremada. No amaga a què es dedica. El seu infantilisme a l’hora de parlar xoca brutalment amb el seu aspecte. Fa mal.

Kassandra és una desferra d’una guerra que li va passar per sobre, en un món d’homes, dominat per homes carregats d’hormones que fan i desfan sense tenir res més en compte que a ells mateixos. Kassandra és una víctima d’aquest món en el que ella ha intentat trobar-hi un forat, un lloc on sobreviure i no fer-se massa preguntes.

Kassandra, condemnada a què ningú no la cregui... quan s’acomiadi de vosaltres, quan li dieu adeu... pregunteu-vos... què us heu cregut de la seva història?

La direcció de Sergi Belbel permet a Elisabeth Casanovas moure’s entre el text de Sergio Blanco i la interacció i improvisació amb el públic. Elisabeth Casanovas crea una Kassandra molt vital, que busca gaudir de la vida en un món que li ha donat l’esquena. Entre Sergi Belbel i Elisabeth Casanovas han sabut trobar el punt d’equilibri per crear un personatge que, malgrat els moments més histriònics, no es fa exagerat.

El decorat és un club, amb taules i cadires, on el públic pot seure. Completat amb les grades del voltant. Un club tot vermell. Vermell... com les zones on s’exerceix la prostitució, les zones vermelles; com les làmpades vermelles que penjaven les concubines xineses perquè l’amo sabés que estaven disponibles... o com la sang que Kassandra ha vist vessar en una guerra sense cap sentit. Un vermell que ho ocupa tot, fins i tot, el vestuari de Kassandra, els cabells, les ungles...

Kassandra és un text que permet revisitar els clàssics grecs des d’una perspectiva diferent. Això sí, si no sabeu anglès, si no teniu un nivell mig d’anglès, us perdreu la major part del muntatge i us quedareu només amb la Kassandra que gesticula, que riu...

Per un costat, és una llàstima, perquè molta gent es perdrà aquest muntatge. Per altra banda, aquest text, traduït, perdria tota la seva màgia.