2018/03/01 MOBY DICK #mobydick @Teatre_Goya

Moby Dick, al teatre Goya, ens porta un text que es fa pesat, que és massa descriptiu i que llastra el ritme del muntatge. Els llargs monòlegs del capità Ahab, breument interromputs per petits diàlegs amb els altres dos actors, que fan diferents personatges, converteixen una obra d’aventures en un sermó que no sembla que s’acabi mai.

Un disseny sonor, d’il·luminació i d’escenografia que es mereixen un premi. A l’escenari una proa d’un vaixell que sembla que s’endinsi dins la platea, les imatges projectades, els canvis de llum i els sons de mar i de balenes, aconsegueixen que el públic puguii arribar a creure que és dins del Pequod, com un espectador privilegiat del que hi passa. L’escenografia, la il·luminació i el so no es poden destriar, van junts, combinats de forma excel·lent, per crear el pas del temps, per crear mars en calma i mars de tempesta, per crear cels...  

Josep M. Pou és el Capità Ahab, Jacob Torres i Òscar Montoya són la resta de personatges. L’obra se centra en el Capità. Els altres personatges són més que secundaris, són gairebé prescindibles... Moby Dick és un muntatge per al lluïment de Josep M. Pou. I, malauradament, no és una de les seves millors interpretacions. El seu Capità Ahab, amb una veu que sembla presa per la emoció, o per la humitat, no transmet l’angoixa, la follia, i l’obsessió que intenta transmetre el text. La figura de Josep M. Pou és imponent, però amb això no n’hi ha prou per crear un personatge com el Capità Ahab.

Moby Dick és una novel·la d’aventures. Escrita al 1851 fa servir un tipus d’escriptura que, potser ara, pot semblar feixuc... però és una novel·la d’aventures. Plena de descripcions del món balener, intentava que el lector pogués ficar-se a la pell d’aquells mariners que viatjaven a bord del Pequod. El muntatge del Teatre Goya s’ha quedat amb molta descripció i poca aventura.

Moby Dick ens va decebre. Independentment de què molts tinguem al cap la pel·lícula, amb en Gregory Peck en el paper de Capità Ahab, esperàvem una mica més d’acció i menys introspecció.

(fotografia promocional de l'espectacle)