2019/02/22 LA DONA PANTERA – @escenariBrossa #ladonapantera @projecteingenu @martisalvat @xavitoxu @cristinaloppez @neuspam @MarcChornet

Si hi ha una companyia de teatre que és garantia de bons muntatges, és el Projecte Ingenu. Una companyia jove que agafa un text clàssic, en destil·la l’essència, el desestructura i el torna a estructurar... i fa que tot sembli nou.

Aquesta vegada els de Projecte Ingenu han agafat el Don Joan de Palau i Fabre per explicar-nos com en Don Joan va de llit en llit, a la recerca de l’amor. Un enamorat perpetu que sempre vol buscar un enamorament més intens. Sempre vol una mica més del que té, sempre aspira a tenir més. I amb aquesta recerca de l’amor perfecte, la seva set d’amor no d’assadolla mai. I la Joana, una dona que va de llit en llit per conèixer els homes. Perquè ella necessita saber-ne més, i sempre veu que pot buscar més. I la seva set de coneixement no s’assadolla mai.

Però, ai, las, vivim en la societat patriarcal en què vivim i tenim els patrons culturals que tenim, ens agradin o no. I mentres Don Joan pot anar a un psiquiatra per demanar ajuda, per si de cas li vingués de gust deixar de tenir aquesta set d’amor... La Joana acaba a l’infern. Don Joan pot casar-se i perpetuar l’espècie, assegurant-se que els fills seran seus... mentre pot continuar amb la recerca de l’amor en altres dones... i Joana es veu condemnada per un tribunal de dones luciferines. Vivim en un món on els homes poden tenir moltes amants, i com més en tinguin, millor. Però una dona ha de tenir un sol amant. Un sol home. Només un. Per sempre. Per tota l’eternitat.

El muntatge de Projecte Ingenu juga amb dues pantalles a banda i banda de l’escenari que ens obliguen a triar un punt de vista... no ho podem veure tot. Com en la vida real. A la vida real també hem de triar. Els diferents homes i dones són com joguines en les mans de Don Joan i na Joana. La vida és un joc. I ells volen jugar-hi fins al final. Les càmeres de vídeo, les imatges projectades, els telèfons mòbils... tot crea diferents plànols i punts de vista. I no ho podem abastar tot. El públic ha de triar. I cada cop que tria, veu un muntatge amb matisos diferents.

Per damunt de tot, la música de Mozart: Don Giovanni. Un altre univers més que ens explica la mateixa història però de forma diferent.

Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tapias i  Xavier Torra juguen a fet i amagar amb els personatges i amb nosaltres. L’acció es mou entre l’escenari i els camerinos, entre la realitat que presenta davant nostre i les imatges de les pantalles i dels telèfons. La direcció de Marc Chornet torna a fer que el text i el moviment es complementin de forma extraordinària.

La dona pantera del Projecte Ingenu és un muntatge que es gaudeix de principi a fi.

espectacle número 25