2019/01/30 LA BONA PERSONA DEL SEZUAN – @TeatreNacional #labonapersonadelsezuan @Clara_Segura @ProdDeFerro #teatre #teatro #tuiteatre #tuiteatro #tuiteatreros #Barcelona #Barcelonateatre #platea #plateaBarcelona

 El TNC s’ha posat la roba bona i ha muntat una obra de teatre digna del TNC. Un teatre com el TNC, amb l’espai, els mitjans...  i el pressupost que té, ha de fer aquests muntatges que els teatres més petits (en tots els aspectes) no podran muntar mai... o ho podran fer amb molts menys mitjans. I, encara que la imaginació, la tècnica, i la professionalitat puguin suplir moltes coses... una obra de teatre de gran format queda millor en un teatre gran. I el TNC, en aquest cas, compleix molt bé aquesta funció.

Per començar, a La bona persona del Sezuan hi trobem 12 intèrprets: Míriam Alamany, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Toni Gomila, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano, Clara Segura i Ramon Vila. A més, també hi ha quatre músics que toquen en directe: Joan Garriga, Rambo (Francisco Batista), Marià Roch y Madjid Fahem. No hi ha gaires teatres que es puguin permetre el luxe de tenir un repartiment tan gran. I no només gran... a més a més, esplèndid.

Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila són els únics que interpreten un sol personatge... bé, llevat del joc de doble personatge de Clara Segura (Xen Te / Xiu Ta). Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila interpreten molts personatges... i malgrat la gran diversitat, són capaços de donar a cadascun d’ells uns trets i una forma de ser que els fan ben diferents. I, tot i que només són vuit persones, amb els canvis de vestuari i de personatge, hi ha moments en què sembla que hi hagi més de vint persones a escena.

Xen Te, una prostituta, és l’única persona del Sezuan que acull a casa seva a tres déus. Ells, en agraïment, li donen prou diners perquè ella pugui deixar la prostitució i comprar un petit estanc de tabac. La seva prosperitat atraurà a molta gent necessitada i Xen Te es veurà desbordada per la situació: se sent obligada a ser la bona persona que els tres déus van veure en ella, però s’adona que aquesta bondat és impossible d’assolir amb tots i amb tot. L’amor per un aviador i l’amistat per un aiguader faran que encara senti més el pes feixuc d’aquesta responsabilitat. El seu “cosí” Xiu Ta pot ser la solució als seus problemes.

L’escenari de la Sala Gran és el lloc ideal per a un muntatge d’aquesta mida. L’escenografia és un terra de fusta que és ple d’amagatalls i peces mòbils que es converteixen en diferents espais segons les necessitats de l’obra. Una pantalla al fons ens mostra un cel, gairebé sempre ennuvolat, per on transcorren els dies i les nits. El disseny d’il·luminació també es mereix un apartat, perquè és una il·luminació que no acaba de ser mai lluminosa. El Sezuan és un lloc pobre i trist, i sembla que ni el sol no hi acabi d’entrar mai.

La música té aires de folk irlandès en molts moments. En altres moments, hi ha un punt de rumba catalana. Les cançons, tot i ser de nova creació, ens recorden músiques que ja hem sentit alguna vegada.

El vestuari és una barreja. Hi ha elements molt orientals i acolorits... però també hi ha roba molt occidental, roba de tons marrons i tristos, que sembla que situa el temps en algun moment entre els segles XIX i XX....però també hi ha roba actual. Aquesta barreja està molt ben dissenyada perquè fa que l’obra passi en un espai de temps desconegut que podria ser qualsevol moment... fa anys, ahir, o avui.

La direcció d’Oriol Broggi ha fet d’aquesta obra un muntatge amb molt de ritme. Els personatges i els músics interactuen entre ells... i també trenquen la quarta paret per parlar amb el públic, “vosaltres...”

El TNC ha fet molt bé la seva feina, ha assumit que és un Teatre Nacional i que, amb tots els mitjans que té a la seva disposició, ha de fer els muntatges que altres teatres no podran fer mai. I s’agraeix molt. Moltíssim.

La bona persona del Sezuan és un gran muntatge en tots els aspectes: intèrprets, direcció, escenografia, caracterització, vestuari, il·luminació... i també per un text que sap jugar molt amb els nostres sentiments, que ens toca la fibra...

Es pot ser bona persona, avui... o ahir... o demà?