Las cicatrices de la tormenta. Octavi Franch
Des de fa un temps ençà, es van posar molt de moda els autors (i autores) de novel·la negra nòrdics. Descobríem que, més enllà dels nord-americans i els britànics, hi havia molts escriptors amb grans històries per explicar. Les nostres llibreries es van omplir de novel·les negres, molt negres, amb autories internacionals... i aquí? Aquí sempre hi ha hagut tradició de novel·la negra, però semblava que aquelles històries més negres, més crues, més sagnants, no trobaven ningú que els donés veu.
Doncs l'Octavi Franch ho ha fet. Amb Las Cicatrices de la Tormenta, ens explica una història sobre la família, sobre allò que arrosseguem dels nostres avantpassats, i sobre el que volem projectar en el futur... una història on no ens estalvia res. Llegint el llibre, un se n'adona de què cal no fer enfadar l'Octavi Franch... algú que és capaç d'imaginar el que ell ha imaginat, no se sap mai on podria arribar.
Las Cicatrices de la Tormenta juga amb el lector, el fa anar d'una banda a l'altra, el fa mirar pels ulls del seu protagonista, en Jofre Isern, i ens fa descobrir tota la història al mateix que temps que ell.
Un llibre que, en alguns passatges, fa esgarrifar... ens fa pensar que la ment humana és retorçada i que no té límits. La maldat no té límits. Un llibre que ens fa mirar al nostre entorn, mirar la gent que tenim al voltant i pensar... i si també és capaç?
Las Cicatrices de la Tormenta, d'Octavi Franch, us farà reconciliar amb la novel·la negra perquè sí, perquè també tenim autors que s'hi dediquen, i no cal anar a buscar escenaris llunyans ni personatges que no tenen res a veure amb nosaltres.
Quan us creueu amb algun veí o veïna de l'escala, i us dieu el "Bon dia!" o "Bona tarda!" de rigor... penseu-hi... i si rere aquella amabilitat i cordialitat tan agradables, s'hi amaga un monstre?
Las Cicatrices de la Tormenta ens mostra un món molt conegut, amb paisatges que tots hem vist, amb personatges de carn i ossos... veïns, companys de feina... fins i tot, amics! ... i una història que fa posar els pèls de punta. Hi ha gent que té cops amagats, ja ho sabem... però és que alguns cops, són difícils d'entomar!
Doncs l'Octavi Franch ho ha fet. Amb Las Cicatrices de la Tormenta, ens explica una història sobre la família, sobre allò que arrosseguem dels nostres avantpassats, i sobre el que volem projectar en el futur... una història on no ens estalvia res. Llegint el llibre, un se n'adona de què cal no fer enfadar l'Octavi Franch... algú que és capaç d'imaginar el que ell ha imaginat, no se sap mai on podria arribar.
Las Cicatrices de la Tormenta juga amb el lector, el fa anar d'una banda a l'altra, el fa mirar pels ulls del seu protagonista, en Jofre Isern, i ens fa descobrir tota la història al mateix que temps que ell.
Un llibre que, en alguns passatges, fa esgarrifar... ens fa pensar que la ment humana és retorçada i que no té límits. La maldat no té límits. Un llibre que ens fa mirar al nostre entorn, mirar la gent que tenim al voltant i pensar... i si també és capaç?
Las Cicatrices de la Tormenta, d'Octavi Franch, us farà reconciliar amb la novel·la negra perquè sí, perquè també tenim autors que s'hi dediquen, i no cal anar a buscar escenaris llunyans ni personatges que no tenen res a veure amb nosaltres.
Quan us creueu amb algun veí o veïna de l'escala, i us dieu el "Bon dia!" o "Bona tarda!" de rigor... penseu-hi... i si rere aquella amabilitat i cordialitat tan agradables, s'hi amaga un monstre?
Las Cicatrices de la Tormenta ens mostra un món molt conegut, amb paisatges que tots hem vist, amb personatges de carn i ossos... veïns, companys de feina... fins i tot, amics! ... i una història que fa posar els pèls de punta. Hi ha gent que té cops amagats, ja ho sabem... però és que alguns cops, són difícils d'entomar!
Comentarios
Publicar un comentario
Gràcies pels teus comentaris. Gracias por tus comentarios.