2017/10/12 Les dones sàvies - El Maldà #lesdonessàvies @maldateatre

Un clàssic adaptat que no ha perdut gens l’esperit original. Un esperit burleta que s’adequava als temps de Molière i que no ha perdut gens d’actualitat. Avui, Les Dones Sàvies, també són vigents. Una adaptació que se’n riu dels tertulians pomposos i plens d’aire que inunden tants platós de televisió, com abans havien omplert salons de moda. I també se’n riu de la correcció lingüística, mostrant-nos que la llengua que parlem va més enllà de la gramàtica estàndard, que no és una llengua encotillada... sinó que és una llengua viva, variada, amb accents diferents, amb paraules diferents a cada racó del país, amb formes de dir diferents... que defugen qualsevol normativa... però que són formes de parlar expressives, que s’aprenen a casa. La llengua que la Margina va aprendre de la “meua mare”. La llengua materna. Un tresor a cuidar.

Enric Cambray i Ricard Farré han aconseguit que l’obra original de Molière ressoni en la primera escena i que després en puguem seguir el fil perfectament. Després de la primera escena, l’argument pren embranzida i cal que el públic estigui atent.  Els dos actors interpreten vuit personatges, en un exercici de transformisme ràpid i àgil que en cap moment entorpeix l’obra i que, en alguns moments, fins i tot en forma part. Tots dos intèrprets aconsegueixen que cada personatge cobri vida davant nostre en un moment, ja sigui per petits canvis en el vestuari, per la forma de parlar... fins i tot, aconsegueixen que alguns personatges estiguin davant nostre sense ser-hi, en una pirueta escènica que ens deixa bocabadats. L'Enric Cambray i en Ricard Farré ho broden en escena. La seva interpretació és espectacular... i addictiva... entre el públic hi havia uns quants repetidors!!!

Les referències a l’actualitat, en aquesta comèdia, no podien faltar. Però són referències que no estan ficades amb calçador i entren dins del text amb naturalitat. Molière se’n reia de la seva actualitat aleshores... i se’n riu de la nostra avui dia. Si pogués veure aquesta adaptació, xalaria!

El maquillatge i la roba estan inspirats en l’època barroca en què Molière va viure i va crear les seves obres. Però hi ha alguns elements que ens porten a l’actualitat més absoluta... i que, en lloc de fer-nos mal als ulls, aporten un toc d’humor a l’escena.

A Barcelona ens fan falta clàssics. De fet, ens fa falta un teatre dedicat als clàssics i només als clàssics. Però no el tenim... 

Afortunadament, tenim gent com l'Enric Cambray i en Ricard Farré que saben que no hi ha res més actual que un clàssic... i s'han llançat de cap a explicar-nos la seva versió de Les Dones Sàvies.

Les Dones Sàvies s'ha de veure. Raons? Totes. Un bon text. Una molt bona adaptació. Boníssimes interpretacions. Un ritme trepidant. Temes actuals. Bon humor, amb molta ironia però gens de mala bava. Tendresa. Imaginació... i aneu sumant... 

I continuo pensant que la Tieta Belisa es mereix un monòleg a part!

BRAVO, Enric Cambray i Ricard Farré!!! BRAVO, BRAVO, BRAVO!!!